FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix el legislador o la legislació. Poder legislatiu. Que té per missió fer lleis. Assemblea legislativa. Cos legislatiu. Òrgan legislatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política medieval que considerava el poder civil sotmès a l'autoritat eclesiàstica, a la qual restava vinculat legalment. Clericalisme, ultramuntanisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L'obligaren a abdicar la corona i l'imperi. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grega, bandejament de deu anys al qual es condemnava un ciutadà que es creia perillós pel seu poder, la seva ambició, etc. Mecanisme de control social que consisteix a sancionar negativament el comportament d'un individu per mitjà de l'aïllament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que imposa als altres la seva autoritat. Un caràcter autoritari. Que exerceix el poder sense permetre l'oposició. Estat autoritari. Govern autoritari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals. Arquebisbe, amb poder civil, d'una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera. [...]
